Fauna de l'Albufera
Ànec de coll verd
Ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.
El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca. Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.Durant l'estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.
La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjats. Menja plantes aquàtiques i també granotes i insectes.
Ànec mandarí
De constitució robusta i elegant, pot arribar a fer fins a 45 cm de longitud. Els mascles només s'assemblen a les femelles quan estan protegits pel plomatge d'eclipsi.
La seva dieta és tant d'origen animal com vegetal, ja que s'alimenta tant a terra com a l'aigua. Tot i això, hi predominen els components vegetals (plantes i llavors). Solen menjar cap al capvespre.
Baldriga balear
La baldriga balear és més arrodonida que la resta de baldrigues. Fa uns 35 cm de longitud, té una envergadura alar d’uns 80 cm i pot arribar a pesar uns 500 grams. Té el cap petit i el bec grisenc i allargat. Les potes es projecten cap a la part posterior d’una cua, que és relativament curta.
El plomatge de les baldrigues balears és d’un color fosc variable. Les parts superiors són de color xocolata, mentre que al ventre i a l’interior de les ales presenta coloracions gris clar o fins i tot crema. La gola, la zona de les axil·les i la part final del ventre són de tons bruns. Entre diferents individus, els tons poden variar. No s’aprecien diferències segons el sexe o l’edat.
S’alimenta de preses vives, que atrapa bussejant, com peixos i calamars, encara que pot consumir el rebuig de vaixells pesquers, sobretot en època de cria. A vegades s’associa amb cetacis i tonyines, ja que aquests poden conduir bancs de peixos cap a la superfície.
Bragat o ànec cullerot
Ocell aquàtic que fa uns 51 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.
Tant mascle com femella tenen un ample bec negrós que té forma d'espàtula.
El mascle és de color marronós amb el cap verd fosc, el pit blanc, el ventre marronós i la cua fosca. Les potes són de tons vermellosos i ataronjats. A l'estiu canvia el plomatge i s'assembla més a la femella.
La femella és de color marronós amb taques; té les potes ataronjades.
Menja plantes aquàtiques i també insectes aquàtics i mol·luscos.
Neda amb el cap baix, amb el bec dins de l'aigua, filtrant l'aigua i retenint tant plantes com animals. De vegades es capbussa fins a mig cos.
Ocell aquàtic que fa uns 51 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.
Tant mascle com femella tenen un ample bec negrós que té forma d'espàtula.
El mascle és de color marronós amb el cap verd fosc, el pit blanc, el ventre marronós i la cua fosca. Les potes són de tons vermellosos i ataronjats. A l'estiu canvia el plomatge i s'assembla més a la femella.
La femella és de color marronós amb taques; té les potes ataronjades.
Menja plantes aquàtiques i també insectes aquàtics i mol·luscos.
Neda amb el cap baix, amb el bec dins de l'aigua, filtrant l'aigua i retenint tant plantes com animals. De vegades es capbussa fins a mig cos.
Polla d'aigua
Té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga.
A la part inferior de la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l'aigua. Els ulls són vermells.
Les potes són curtes i de color verdós amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos.
Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos.
Sivert o xibec cap-roig
El xibec és un ànec que fa uns 50 cm de llargada i uns 90 cm amb les ales obertes. El mascle té el cap de color ataronjat o marronós rogenc, el bec vermell, el coll i el pit negres. Les ales són la meitat fosques, meitat blanques. Per sobre és fosc i per sota blanquinós. Les potes són rogenques.
Meja llavors i plantes aquàtiques; també instectes aquàtics, crustacis i mol·luscos.
Cagamànecs o bitxat
Ocell d'uns 12 cm de llarg, d'aspecte arrodonit i plomatge marró fosc amb franges negres per sobre i rogenc per sota. Té una franja blanca al coll i una a cada ala.
La femella és més robusta i menys fosca.
Les potes són negres i la cua és curta i fosca.
Menja insectes, aranyes, cucs i algunes llavors.
Xarxet
La femella és més robusta i menys fosca.
Les potes són negres i la cua és curta i fosca.
Menja insectes, aranyes, cucs i algunes llavors.
Xarxet
Menja llavors i plantes aquàtiques; també insectes aquàtics, cucs de terra, crustacis i mol·luscos.
Xatrac
El plomatge del dors i de les ales és de color gris. Per sota és blanc.
La part superior del cap és de color negre, però el front és blanc. Per sota té dues línies negres que van del bec fins al clatell, passant pels ulls.
El bec és de color vermell ataronjat amb la punta negra. Les potes també són vermelloses. Les ales són molt estretes i punxegudes.
Menja petits peixos, crustacis i insectes aquàtics i terrestres.
Agró blau o bernat pescaire
Ocell de gran tamany que fa 90 cm d'alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc.
El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment.
Les potes també són llargues i de color groguenc.
Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d'altres ocells i fins i tot alguns vegetals.
Flamenc comú
Ocell de gran tamany que fa 130 cm de longitud i uns 170 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color blanc i rosa.
Les ales són vermelloses per la part anterior i negres per la part posterior.
El coll és molt allargat. El bec és ample, corbat i de color rosat amb la punta negra.
Les potes també són llargues i de color rosa.
Menja escombrant amb el bec en aigües poc profundes, filtrant petits mol·luscos, crustacis i insectes aquàtics.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada